Muntem aules d'informàtica amb diversos ordinadors.
Els ordinadors estan connectats a un petit armari rack mural a la paret. Aquest rack distribueix la xarxa i permet la connexió de tots els equips.
Un radioenllaç en una xarxa informàtica és un sistema de connexió sense fils que utilitza ones electromagnètiques per transmetre dades entre dos punts fixos. És, en essència, un "cable virtual" que connecta dues ubicacions on no és possible o rendible tirar fibra òptica o cable de coure.
Si a la teva escola haguessis d'instal·lar càmeres UniFi o punts d'accés en un edifici annex on no arriba el cable de xarxa, la solució seria posar un petit radioenllaç al terrat de l'edifici principal i un altre a l'annex. Així portaries tota la xarxa de càmeres fins al teu rack principal de manera neta i eficient.
Estat Inicial:
L'armari de comunicacions presentava un estat de saturació crítica de cablejat.
1. Saturació crítica de cablejat ("Efecte Espagueti")
Quan els cables es creuen sense cap ordre, es crea una malla densa que genera diversos problemes físics:
Tensió mecànica: El pes dels cables que pengen els uns sobre els altres pot arribar a danyar els connectors interns dels switches o a trencar les pestanyes dels patch cords.
Dificultat d'accés: Per tocar un sol cable, n'has d'apartar desenes, el que augmenta la probabilitat de moure o desconnectar el cable del costat sense voler.
2. Impossibilitat d'identificació de rutes
En una xarxa professional, cada cable ha de tenir un origen i un destí clar. En l'estat inicial:
Temps de diagnòstic elevat: Si un usuari perd la connexió, el tècnic pot trigar hores a trobar quin cable correspon a la seva roseta si ha de seguir el recorregut del cable manualment entre el desordre.
Errors de documentació: És pràcticament impossible mantenir un esquema de xarxa (inventari) actualitzat si el rack no està "pentinat".
3. Bloqueig de la ventilació natural
Els switches i servidors estan dissenyats per agafar aire fred per la part frontal i expulsar l'aire calent per la part posterior (o lateral).
Barrera física: Una massa densa de cables actua com un mur que impedeix que l'aire circuli.
Acumulació de pols: El desordre de cables facilita que la pols s'hi dipositi i quedi atrapada, actuant com un aïllant tèrmic que escalfa encara més els equips.
4. Risc de sobreescalfament i desconnexions
Aquest és el punt on el desordre es converteix en un problema de continuïtat de negoci:
Degradació de l'electrònica: La calor excessiva escurça la vida útil dels condensadors i processadors dels switches.
Desconnexions per fatiga: El sobreescalfament pot causar reinicis inesperats dels equips (reboots), provocant caigudes de xarxa a tota l'escola durant l'horari lectiu.
Errors humans: El 90% de les "desconnexions accidentals" en aquests entorns ocorren quan un tècnic intenta arreglar una cosa i, degut al desordre, estira o desconnecta el cable equivocat.
Actuacions realitzades:
Identificació de serveis: S'han etiquetat els servidors i switches (ROSCO, ROSS1, ROSS2) per a una ràpida localització física segons la topologia de xarxa.
Reencaminament de patch cords: S'ha desfet la malla central de cables, canalitzant cada connexió de manera lateral i vertical.
Agrupament i pentinat: S'han creat feixos de cables organitzats mitjançant l'ús de guies i braletes, alliberant la part frontal dels panells.
Optimització de l'espai: S'ha netejat la zona inferior de l'armari per garantir que les regletes d'alimentació i les PDU estiguin accessibles i lliures d'obstruccions.
Beneficis obtinguts:
Reducció del MTTR (Temps Mitjà de Reparació): Qualsevol intervenció futura serà més ràpida en tenir els ports i cables clarament visibles.
Millora tèrmica: L'aire circula ara sense obstacles entre els ventiladors dels switches i el frontal del rack.
Escalabilitat: Hi ha espai lliure per afegir nous serveis sense comprometre l'organització actual.